ROMA
Quins nervis l'avio sortia en molt poc temps, i gairebé no podia creure que anava a estar uns dies fora desconnectant de la rutina amb una persona meravellosa i a una ciutat preciosa, romàntica....
Quan vaig arribar a Roma, vaig tenir la sensació d'haver-me transportat al passat estar dins del teatre Coliseu tancar els ulls i imaginar els crits dels romans aquest Au Cessar, que posa la pell de gallina quan ho sents i veus en una pel·lícula i estar m'iran al voltant i pensar.... mare meva si aquestes pedres parlessin.
Quan passejava per la plaça Sant Pere, em quedava meravellada observant el vaivé de gent pe tot arreu, oh déu que bonica estava la Font Travi, quan em giro i llenço la moneda demanant el desig més gran, que en aquests moments podia desitjar, solament ser feliç.
El més graciós del viatge, va ser quan entrant al Vaticano vaig haver de passar la motxilla pel control, i vaig oblidar recollir-la. Al cap de dues hores em vaig adonar, que no la portava i vaig pensar que m'havien robat em vaig posar els nervis de punta, tota la documentació estava dintre, no em podia creure que l'hagués extraviat. Quan per fi el meu cap va tornar en si i vaig poder pensar, em vaig recordar d'haver de passar per aquell maleït control i que havia oblidat recollir-la de la cinta, déu meu quan vaig sortir corre'ns i la policia me la va donar va ser una alegria tan gran, que tot el viatge no li vaig treure un ull.
He triat aquest viatge, perquè va ser molt especial en la meva vida amb una persona especial, però alguna cosa he de dir d'aquell viatge no tornaré a malgastar una moneda doncs els desitjos no es compleixen.
.jpg)